Enguany, el concert de fi de trimestre ha sonat sota el títol de "Solstici d'Hivern". A l'escola, hem treballat diferents aspectes relacionats amb aquest fenomen i, com no podia ésser d'una altra manera, tots plegats hem cantat la cançó d'hivern. Podeu jutjar vosaltres mateixos amb aquest petit fragment del que va ser tot el concert...
Ja ho advertien els diaris... es preveia una important baixada de temperatures de cara al Nadal i, en aquesta ocasió, les previsions no han fallat... A l'escola s'ha produït una impressionant nevada i, sens dubte, estem convençuts de què els alumnes mai oblidaran aquesta, paradoxalment, "càlida" entrada al centre. Desitgem que ho passeu igual de bé que nosaltres...
Padrins i fillols ens hem tornat a retrobar però, en aquesta ocasió, ho hem fet al gimnàs. Avui, però, cap de nosaltres havia de triar un llibre, ni pensar una lectura... Ens hem trobat per intercanviar desitjos, inquietuds i també alguns sentiments. Ens hem "regalat" les nostres postals i, ara, tots tenim la sensació de què ens coneixem una mica millor.
Aquest any els alumnes del cicle mitjà han treballat aquest poema d’en Gianni Rodari. Amb ell us volen felicitar en aquestes festes nadalenques amb els millors desitjos per l’any nou.
Una mà de contes és una iniciativa conjunta entre TVC i el MNAC que proposa, a través de 20 històries inspirades en obres de la col·lecció permanent, una mirada diferent sobre les col·leccions del Museu.
Un cop feta la lectura per capítols del llibre de l'Anna Vila "El núvol lila", cadascú feia la seva interpretació plàstica. Aquest és el resultat final.
Els alumnes de tercer, després de la lectura del llibre "El núvol lila", hem dibuixat els nostres desitjos per preparar la visita de l'autora del llibre Anna Vila.
Esperem que us agradi!
Durada: 17min. Programa Història de Catalunya Any de producció 1988
El modernisme català va tenir protagonistes com Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Antoni Gaudí, Puig i Cadafalch o Domènech i Montaner. En Dragui, el protagonista de la sèrie de dibuixos "Història de Catalunya", passeja pels anys que van posar fi al segle XIX i van donar la benvinguda al segle XX.
A finals del segle XIX, l'enriquiment de la burgesia catalana feia que les noves generacions veiessin el món d'una manera diferent. Catalunya va entrar en els moviments artístics que s'imposaven a Europa: "modern style", "art noveau", "liberty"...
Santigo Rusiñol, pintor, dramaturg i novel·lista, i el pintor Ramon Casas van ser els principals impulsors d'un nou moviment artístic: el modernisme.
El modernisme va comportar una renovació de l'arquitectura vigent, amb la introducció del predomini de la corba sobre la recta. El restaurant de l'Exposició Universal de Barcelona, obra de Lluís Domènech i Montaner, en va marcar l'esclat a Catalunya.
La burgesia i les classes populars es van envoltar d'una ambientació florejada i exhuberant. El detallisme decoratiu amb motius vegetals i medievals es va imposar.
Eren modernistes els restaurants, els hotels, les torres d'estiueig, els temples, els establiments comercials, les fàbriques i les cases de veïns. Així mateix, els trets del modernisme també es van aplicar als mobles i a la ceràmica.
Dins aquest moviment, l'arquitecte Antoni Gaudí va mostrar la seva genalitat amb obres com la Sagrada Família, el parc Güell, la Casa Milà (la Pedrera), el Palau Güell o la Casa Batlló.
Altres construccions paradigmàtiques són la Casa de les Punxes, de Puig i Cadafalch, i el Palau de la Música Catalana, de Domènech i Montaner.
A Catalunya, el modernisme es va manifestar gairebé durant trenta anys en tots els camps de la cultura. Va donar músics com Enric Granados, Isaac Albéniz, Enric Morera, Lluís Millet o Amadeu Vives; escultors com Llimona, autor d'"El desconsol"; grafistes i dibuixants com Apel·les Mestres; escriptors com Maragall o Víctor Català; ceramistes com Pey i Serra; dramaturgs com Adrià Gual; orfebres com Masriera i fabricants de mobles com Homar.
Però el modernisme també era una nova manera d'entendre la vida. L'any 1910, a l'hipòdrom de Can Tunis, l'aviador Lucien Mamet, per primera vegada a Catalunya, va fer volar un aeroplà.
